Ningú sap qui va crear el Tarot, on o quan.

Ningú sap què significa aquesta paraula o a quin idioma pertany.

Tampoc sabem si és l'origen del joc de cartes o si és simplement la culminació d'una lenta evolució que va començar amb la creació d'un joc anomenat naïbbe (cartes), al qual es van afegir els Arcans Majors i les Cartes de la Cort al llarg dels anys.

El primer punt de referència segur és la prohibició de jugar a cartes a Berna el 1376. El 1392, les actes de Charles Peupart, tresorer de Carles VI, indiquen que es van pagar 56 sols a Jacquemin Gringonneur de París per pintar tres baralles de cartes en or. Però això no significa que Gringonneur inventés el Tarot...

El 1377, un monjo alemany - Johannes - va esmentar un joc de cartes que havia vist a Suïssa. A Espanya, es diu que els jocs de cartes van aparèixer ja el 1378.

El 1457, Sant Antoni es va referir al Tarot en el seu "Tractat de Teologia". I el 1500, un manuscrit llatí - "Sermones de ludo cum aliis" - contenia una llista dels Arcans Majors.

Fins al segle XVIII, el Tarot era considerat un joc d'atzar, i el seu significat més profund va passar desapercebut. Els dibuixos van ser copiats, transformats, mutilats i embellits; es van adornar amb retrats de nobles i es van utilitzar per a l'esplendor de la cort. Però el 1781, l'autor francès Court de Gébelin va redescobrir el Tarot (de Marsella) i el va presentar en el novè volum del seu "Monde primitif" (Món primitiu). Afegint un zero al MAT, confonent els números de L'HERMITE (L'Ermità) i TEMPERANCE (La Temprança), afegint un peu a la taula de LE BATELEUR (El Mag), transformant el ceptre de LE PAPE (El Papa), dibuixant El Penjat dret, etc., va afirmar corregir els 'errors' de l'original i, ignorant les seves inexactituds, va donar al Tarot un origen purament inventat: els 22 ARCANS MAJORS eren jeroglífics pertanyents al 'Llibre de Toth' rescatat de les ruïnes dels temples egipcis fa més de mil anys...

Deu anys més tard, un endevinador de moda, el barber Eteilla, va 'restaurar' el 'significat' del Tarot de Marsella i va establir vincles no menys fantasiosos entre les seves Cartes fantasioses i l'Astrologia i la Càbala. Des de llavors, s'han escrit milers de llibres demostrant que el Tarot va originar-se amb els egipcis, caldeus, hebreus, àrabs, hindús, grecs, xinesos, maies, extraterrestres i superhumans, sense oblidar l'Atlàntida i el mateix Adam, que bé podria haver dibuixat els primers esbossos! Es creu que la paraula TAROT és egípcia (TAR: camí; RO, ROS, ROB: reial), indo-tartàrica (TAN-TARA: zodíac), hebrea (TORA: llei), llatina (ROTA: roda; ORAT: ell parla), sànscrita (TAT: el tot; TAR-O: estrella fixa), xinesa (TAO), i així successivament.

Diversos grups ètnics i religiosos i societats secretes l'han reclamat com a propi: gitanos, jueus, maçons, rosacreus, sufistes... Hi ha influències dels Evangelis i l'Apocalipsi - en cartes com LE MONDE (El Món), LE PENDU (El Penjat), L'IMPERATRICE (L'Emperadriu), LA JUSTICE (La Justícia), TEMPERANCE (La Temprança), LA FORCE (La Força), LE DIABLE (El Diable), LE PAPE (El Papa), LE IUGEMENT (El Judici) -, ensenyaments tàntrics, l'I Ching i el Calendari Solar Asteca. Alguns veuen el Tarot com una obra d'alquímia, cabalisme, astrologia o aritmomància. Cada societat, cada nucli esotèric, cada branca de la màgia, cada Iniciat, cada nacionalitat, cada artista sent llavors la necessitat de pintar finalment el veritable Tarot...

Durant els últims dos-cents anys, han aparegut més de set mil noves baralles! S'han rescatat centenars de cartes antigues de biblioteques amb l'esperança de recuperar els Arcans originals!

D'aquest embolic d'interpretacions limitades, ingènues, fantàstiques, mercantils, pseudo-històriques, romàntiques, esquizofrèniques, vanes o diluïdes, d'aquesta superposició de dogmatismes i sistemes, finalment sorgeix el Tarot de Marsella, un autèntic monument, anònim com tot art sagrat, definit en aquests termes per l'ocultista Eliphas Levi: "És una obra monumental i singular, tan simple i forta com l'arquitectura de les piràmides, i per tant tan duradora com elles; un llibre que resumeix totes les ciències i les combinacions infinites del qual poden resoldre tots els problemes; un llibre que parla mentre ens fa pensar; un inspirador i regulador de totes les concepcions possibles: potser l'obra mestra de la ment humana, i sens dubte una de les coses més belles que ens ha deixat l'antiguitat; una clau universal, una veritable màquina filosòfica que evita que la ment s'extraviï, mentre li permet iniciativa i llibertat; és matemàtiques aplicades a l'absolut, és l'aliança del positiu amb l'ideal, és una loteria de pensaments tots rigorosament correctes com els números, és finalment potser el que el geni humà ha concebut mai de més simple i més gran" ("Dogme et rituel de la haute magie" - Dogma i ritual de l'alta màgia - , 1854.)

Malauradament, Eliphas Levi, com Gébelin i Eteilla, malgrat la seva immensa intuïció, va menysprear el Tarot de Marsella, trobant-lo "exotèric" i inventant el que ell anomenava cartes "esotèriques", creant el seu propi Tarot.

Va vincular cada Trump del Tarot amb una de les 22 lletres de l'alfabet hebreu, va ignorar els Arcans Menors i va col·locar el MAT entre les claus 20 i 21. Des de llavors, molt pocs han pogut desfer-se d'aquesta visió personal i veure literalment el TAROT original.

Sense voler reconèixer que el MAT és un misteri, sense número, que no és enlloc i és a tot arreu, innombrables teories l'han convertit en THE FOOL (El Boig) i li han donat el número 0 o 22. Tothom, com a "La Ventafocs", està disposat a tallar-se un tros del peu per poder posar-se la sabata de "VIDRE".

Per fer coincidir el Tarot amb els XXII Camins de l'Arbre de la Vida de les Deu Sefirot de la Tradició Cabalística, Arthur Edwards Waite, un ocultista anglès i membre de l'Ordre Hermètica de l'Alba Daurada, va invertir els números de LA FORÇA i LA JUSTÍCIA, va transformar L'ENAMORAT en ELS ENAMORATS i va falsificar el significat de tots els Arcans Majors...

Aleister Crowley, un ocultista pertanyent a l'Ordre del Temple de l'Est (O.T.O.), va tornar a canviar els noms, el significat i l'ordre de les cartes. LA JUSTÍCIA es converteix en Adjustment (Ajustament); LA FORÇA, en Luxury (Luxúria); LA TEMPRANÇA, en Art (Art); EL JUDICI, en Aeon (Eó). Elimina els Patges i Cavallers i els converteix en Prínceps i Princeses...

És curiós i revelador, en observar les diverses variacions a les quals intèrprets més o menys il·luminats han sotmès el Tarot de Marsella, veure com, copiant els errors dels seus predecessors, de fet li atribueixen un significat 'tradicional'.

Oswald Wirth, un ocultista suís, maçó i membre de la Societat Teosòfica, va dibuixar el seu Tarot, introduint no només vestits medievals, esfinxs egípcies, el símbol xinès del Tao, la versió del diable d'Eliphas Levi, etc., i s'inspira més en la versió maldestra de Court de Gébelin - vegeu la seva MAISON DIEU (Casa Déu), la seva TEMPRANÇA, la seva JUSTÍCIA, el seu PAPA, el seu AMOUREUX (Enamorat) - que en el veritable Tarot de Marsella... Alguns estudiosos han arribat a afirmar que el Tarot de Marsella és una versió ingènua del Tarot de Gébelin!... Milers de seguidors d'una secta rosacruciana americana afirmen que el Tarot Egipci de Robert Falconnier - aleshores membre de la Comédie Française, el va publicar el 1896 i el va dedicar a A. Dumas fils - és la baralla sagrada original...

Dos segles de somnis i mentides. Piles de llibres i cartes impreses a la recerca d'un secret a l'abast de tothom, esperant ser descobert només per les fletxes d'una lectura correcta: el Tarot de Marsella (TAROT DE MARSEILLE).

Després d'estudiar el Tarot durant més de quaranta anys, vaig conèixer Philippe CAMOIN a París. És el descendent directe de la família Camoin, els últims impressors del Tarot de Marsella. Els orígens de la fàbrica es remunten al 1760, quan va ser fundada per Nicolas Conver, qui va gravar el Tarot de Marsella més famós, el Tarot de Marsella de Nicolas Conver (reeditat el 1965 per la Casa Camoin).

Des de la nostra primera trobada, vam decidir treballar junts en la reconstrucció del Tarot de Marsella tal com era originalment. Amb fets secrets sobre la seva història, fabricació, tradició i simbolisme, i planxes d'impressió originals, només nosaltres podíem reconstruir el Tarot de Marsella original. Hem estudiat i comparat per ordinador innombrables versions del Tarot de Marsella, incloent el Tarot de Nicolas Conver, el Tarot de Dodal, el Tarot de François Tourcaty, el Tarot de Fautrier, el Tarot de Jean-Pierre Payen, el Tarot de Bernardin Suzanne, el Tarot de Besançon de Lequart, i així successivament.

La dificultat d'aquest treball de reconstrucció rau en el fet que el Tarot de Marsella està compost per símbols estretament entreteixits i interconnectats. Per tant, és necessari ser plenament conscient del pla i la veritable intenció dels seus creadors per dur a terme aquest treball sense perill.

Al segle XVII, hi havia molts impressors del Tarot de Marsella. Les baralles de Tarot del segle XVIII són copiades d'aquests, per la qual cosa no es pot afirmar que un Tarot del segle XVIII sigui el Tarot original. És fàcil acceptar llavors que fins i tot el Tarot de Nicolas Conver de 1760 conté errors i omissions. Llavors, on han anat a parar totes aquestes baralles del segle XVII?

Si ja no en tenim cap rastre, és simplement perquè la gent d'aquella època reciclava les cartes velles per fer targetes de visita.

Tot i que els dibuixos del Tarot originalment eren pintats a mà, posteriorment es van produir en grans quantitats utilitzant diferents mètodes d'un període a l'altre. Cada nou mètode aportava les seves pròpies limitacions en termes de la riquesa dels traços i el nombre de colors utilitzats.

El mètode de coloració amb plantilla no permetia una gran precisió i, sobretot, imposava un nombre relativament limitat de colors. Un joc fet per a un rei era molt més ric en colors que un fet per al públic en general. El nombre de colors utilitzats també era limitat quan es van introduir les màquines d'impressió industrial al segle XIX.

El fet que nombroses còpies del Tarot de Marsella fossin impreses per diferents impressors en diferents èpoques amb tanta similitud demostra que hi havia un cànon comú original. Depenent de l'impressor, les línies i els colors es reproduïen amb més o menys fidelitat. Els impressors que no estaven gens iniciats en el simbolisme van simplificar el cànon original a l'extrem. Els que els van copiar van afegir error a error. Quan estudiem tots els Tarots que han arribat fins a nosaltres, ens adonem que alguns d'ells són simplement còpies d'un Tarot més antic. Així podem trobar errors evidents copiats d'un Tarot a un altre més recent, demostrant que aquest últim és només un clon debilitat de l'anterior. Per tant, és aconsellable no atribuir-li un valor esotèric que no posseeix.

Per contra, alguns Tarots tenen dissenys absolutament idèntics i superposables, i tot i així cadascun d'ells té símbols esotèrics autèntics en el seu lloc adequat que no apareixen en els altres. En aquest cas, no hi pot haver clonació entre ells: al contrari, podem deduir que aquests Tarots similars van ser copiats d'un Tarot més antic que ara ha desaparegut. És aquest Tarot original el que hem buscat reconstruir i restaurar per als amants del Tarot.

Fins ara, la baralla de Tarot que més s'acostava a aquest ideal era el Tarot de Paul Marteau. No obstant això, pel que fa al disseny, és una còpia exacta del Tarot de Besançon publicat per Grimaud a finals del segle XIX, que al seu torn reprodueix un altre Tarot de Besançon publicat per Lequart i signat "Arnoult 1748", com es pot veure de la superposició per ordinador d'aquestes tres baralles.

Mentre que els colors utilitzats en les successives edicions del Tarot de Nicolas Conver són bastant coherents amb els colors de la Tradició, una edició de 1880 del Tarot de Nicolas Conver de 1760 va utilitzar colors que no tenien res a veure amb l'esmentada Tradició. No obstant això, van ser els colors d'aquesta edició els que va utilitzar Paul Marteau. Aquests colors van ser sens dubte recomanats a la fàbrica Conver (ara fàbrica Camoin) per algú que estava més orientat cap a la Psicologia que cap al Simbolisme; no són els escollits pels Iniciats que originalment van transmetre el Tarot de Marsella, i per tant representen una intrusió en la transmissió del coneixement iniciàtic. Tot i que la interpretació d'aquests colors pot resultar interessant per a un principiant o un psicòleg, provocarà conflictes en la ment del deixeble i finalment serà rebutjada per l'Iniciat.

Per aquestes raons, vaig haver de fer l'immens esforç d'abandonar més de quaranta anys de treball memoritzant el Tarot de Paul Marteau i acceptar, malgrat el meu dolor, la Veritat Tradicional.

Les noves tècniques d'impressió per ordinador ens han permès donar als trets i colors del Tarot de Marsella un grau de precisió mai abans aconseguit.

El Tarot de Marsella consta d'una carta (clau/trumfo/arcà) sense número, LE MAT, i XXI cartes numerades en números romans, anomenades els Arcans Majors:

I LE BATELEUR (El Mag)
II LA PAPESSE (La Papessa)
III L'IMPERATRICE (L'Emperadriu)
IIII L'EMPEREUR (L'Emperador)
V LE PAPE (El Papa)
VI L'AMOVREVX (L'Enamorat)
VII LE CHARIOT (El Carro)
VIII LA JUSTICE (La Justícia)
VIIII L'HERMITE (L'Ermità)
X LA ROVE DE FORTVNE (La Roda de la Fortuna)
XI LA FORCE (La Força)
XII LE PENDU (El Penjat)
XIII Aquest Arcà representa un esquelet sense nom
XIIII TEMPERANCE (La Temprança)
XV LE DIABLE (El Diable)
XVI LA MAISON DIEV (La Casa Déu)
XVII L'ETOILE (L'Estrella)
XVIII LA LUNE (La Lluna)
XVIIII LE SOLEIL (El Sol)
XX LE IUGEMENT (El Judici)
XXI LE MONDE (El Món)
Després 40 cartes, els ARCANS MENORS, que seria més correcte anomenar COLORS i dividits en 4 sèries: tres numerades en números romans de l'I al X i una sense número. Les tres primeres sèries inclouen BATON (Bastos), EPEE (Espases) i COUPE (Copes). La quarta: DENIERS (Ors). Finalment, hi ha una última sèrie de 16 cartes anomenades Cartes de la Cort o Cartes de Figura. Un estudi correcte dels Tarots col·loca les figures en aquest ordre:

- Els Patges - Les Reines - Els Reis - Els Cavallers

Així doncs, 78 Cartes, ni majors ni menors, sinó totes fonamentals.

En el Tarot de Marsella Camoin-Jodorowsky, hi ha deu colors, cadascun portant múltiples significats (als quals s'han d'afegir petites taques de violeta):

- Negre - Vermell - Verd Clar - Verd Fosc - Color Carn - Blau Clar - Blau Fosc - Groc Clar - Groc Fosc - Blanc

Ens adonem que quatre d'aquests colors no es divideixen en "clar" i "fosc". Són el Blanc, el Negre i el Vermell, els tres colors de l'Obra Alquímica, i el color Carn, el territori de l'ésser humà on opera la mutació alquímica.

El TAROT rebutja constantment la simetria: mai el costat dret és igual que l'esquerre, mai la part superior és igual que la inferior. El mateix passa amb certes cartes, com l'As d'Ors, el 2 d'Espases, el 8 d'Espases i el 2 de Bastos. Si les observeu amb atenció, us adonareu que la seva aparent semblança amaga dissimilituds quan les gireu.

A cada pas descobrim nous 'errors' que, a través de la seva repetició sistemàtica, adquireixen significat. LE MAT, el personatge central de L'AMOVREVX, el personatge de LE CHARIOT, LA JUSTICE, L'HERMITE, el personatge de l'ARCÀ XIII, LE DIABLE, el personatge que surt de la porta de LA MAISON DIEV, un personatge de LE SOLEIL, la dona de LE JUGEMENT, tenen només quatre dits en una o ambdues mans... Falta una cama a la taula de LE BATELEUR i la meitat d'una columna i eix de la roda de LA ROUE DE FORTUNE. Les balances de LA JUSTICE són de mida diferent. El cos de LE CHARIOT està encastat a terra, i el seu conductor no té una cavitat cranial completa. Les figures que miren LE PAPE tenen tonsures vermelles. La corona de LA PAPESSE surt del marc. El peu de LA FORCE podria tenir sis dits. El toro o bou o cavall de LE MONDE no té aurèola. L'ETOILE sembla tenir una cama deformada. La corona de LA MAISON DIEV connectada per una línia al cos de l'edifici és menys ampla que la torre que la suporta. I així successivament.

El Tarot de Marsella està dibuixat dins d'un rectangle que és un doble quadrat anomenat, pels alquimistes, el rectangle de la Gènesi o quadrat llarg de plata. Aquesta figura geomètrica ens porta directament al Nombre d'Or. Els personatges del TAROT, no limitats per aquest marc, es perden per dalt i per baix; alguns, a l'esquerra o a la dreta, indiquen l'existència d'un regne invisible, celestial, subterrani, positiu, negatiu, etern i infinit que banya cada Arcà.

Hi ha una quadrícula geomètrica construïda de tal manera que, amb el doble quadrat al centre, hi ha, a l'exterior, referències a cercles i rectangles més grans. Per tant, podem suggerir l'existència d'un Tarot invisible de 78 quadrícules geomètriques tan amagades com el significat de les 78 Cartes visibles.

Llavors es fa evident que, com que la carta ha estat creada segons una unitat de mesura, hi ha vincles estrets entre cada detall dels diferents ARCANS.

Així, el bastó del MAT té la mateixa longitud que el ceptre de L'IMPERATRICE (L'Emperadriu), el ceptre de LE PAPE (El Papa), el bastó de L'HERMITE (L'Ermità), el mànec de la falç de l'ARCÀ XIII, i així successivament. La vareta de LE BATELEUR (El Mag) encaixa perfectament en la línia diagonal blau clar que creua el pit de LE PAPE (El Papa). També és similar als tres braços de la creu de LE PAPE (El Papa), a la fletxa de L'AMOVREVX (L'Enamorat), a la forma vermella entre els dos cavalls de LE CHARIOT (El Carro), a la làmpada de L'HERMITE (L'Ermità), a l'espasa de l'esfinx de LA ROUE DE FORTUNE (La Roda de la Fortuna), i així successivament. Aquesta "vareta estàndard" també es pot trobar en les Cartes Numerades i les Cartes de la Cort.

Això confirma que els 78 ARCANS van ser creats per un sol esperit, individual o col·lectiu, i que de cap manera els 22 Arcans Majors van ser afegits més tard, com afirmen algunes teories.

L'As d'Ors forma part de la composició del Dos d'Ors. Un dels seus cercles està inscrit dins del semicercle vermell de l'As de Copes, una carta on tornem a trobar, però aquesta vegada horitzontal i suportant set petits arcs, la vareta del Mag (LE BATELEUR) ...

Llavors és obvi que el Tarot de Marsella va ser dissenyat en Cartes transparents i com un tot. Les 78 Cartes es poden organitzar com un trencaclosques per formar un disseny unitari, un Mandala el centre del qual bé podria ser l'arcà LE MONDE (El Món) ...

Hi ha diverses claus que porten a aquesta Visió Unificadora del Tarot. Per exemple, si observem la sèrie de deu Espases, notarem que venen en parelles (2 i 3, 4 i 5, 6 i 7, després un trio format pels números 8, 9 i 10), que les de número parell contenen flors al centre i les de número senar contenen espases. Una de les lliçons del Tarot de Marsella és que és difícil entendre les parts sense veure l'obra en el seu conjunt.

Els Arcans, a part de les seves possibilitats individuals, es relacionen entre si, creant parelles, trios i finalment frases, poemes i després discursos sencers.

Ens trobem davant d'un alfabet òptic que transmet coneixement no a través de sons sinó a través de figures, formes i colors... La qual cosa no exclou la possibilitat de donar a cada Arcà un valor musical.

Tot i que ja hem escrit que ningú sabia qui el va crear, ni on, ni quan, tanmateix sentim la necessitat de fer aquesta pregunta, ni que sigui per preveure els inicis d'una resposta en la mateixa pregunta. El temps necessari per crear una obra tan monumental, per reunir un coneixement tan enciclopèdic i un nivell de consciència tan elevat, és tal que un sol home no hauria tingut prou amb tres-cents anys de dur treball diari per aconseguir-ho. O bé acceptem que és un llibre revelat (que per a una ment religiosa equivaldria a dir 'creat' per Déu), o bé arribem a la conclusió que només pot ser l'obra d'un grup d'homes que el van produir al llarg de moltes generacions, o, com afirmen alguns alquimistes, que l'autor va ser un individu que va viure durant diversos segles. Sigui quina sigui la teoria adoptada, cal entendre que es va construir en secret al llarg de diversos centenars d'anys. Per què tant secret i tant treball dur? El Tarot de Marsella és l'obra d'un esperit superior, ja sigui individual o col·lectiu. Aquesta entitat, que posseïa un coneixement matemàtic, geomètric, científic i arquitectònic infinitament superior al de la seva època (és interessant notar que el Tarot de Marsella és el precursor, uns quants segles abans del seu temps, de la psicoanàlisi i que correspon perfectament al codi genètic), va desafiar el temps i va treballar incansablement per portar al món un ensenyament que havia de ser anònim. Un acte d'amor sense precedents! Per provocar un canvi gradual en les mentalitats i desenvolupar el seu potencial, el Tarot només podia ser un instrument sense època històrica, sense nacionalitat i que no pertanyés a cap ensenyament doctrinal conegut. Havia de ser un sistema complet capaç d'il·lustrar i despertar sense referència a altres sistemes. No havia de ser ni alquímic (no hi havia ja prou tractats d'alquímia?), ni astrològic (no s'ensenyaven aquestes ciències a la universitat?), ni cabalístic (no n'hi havia prou amb l'alfabet hebreu i la Torà?), ni una interpretació dels Evangelis (no havien donat els Apòstols un compte complet dels ensenyaments de Crist?) ...

El Tarot de Marsella és un missatge enviat des de les profunditats dels segles, lliure de tots els límits, amb l'objectiu de convertir-se en la clau de l'Arcà Únic (Arcana en llatí: misteri o secret) que no és altra cosa que la Consciència. Avui, directament o indirectament, milions de persones han entrat en contacte amb el Tarot... El Tarot aviat es convertirà en un aliat indispensable de la medicina, particularment de la psicoanàlisi. Influirà en l'ART HUMÀ, que porta a l'Art Sagrat. Desenvoluparà la intuïció col·lectiva, permetent-li utilitzar el seu potencial parapsicològic...

El Tarot de Marsella, sense autors determinats ni arrels geogràfiques, històriques o ideològiques, se situa en la Llibertat Infinita de la Consciència i rebutja les religions i els temples que es podrien practicar o construir en el seu nom. És només un instrument humil i grandiós al servei del Cosmos. L'entitat venerable proposa que cadascun de nosaltres es converteixi en un dels creadors del Tarot. Ens ofereix una estructura que hem de poblar i habitar, permetent-nos així col·laborar en aquesta Gran Obra.

Recordatori Objectiu

Cal entendre que el Tarot, abans de ser un 'coneixement' en si mateix, va ser concebut com una 'clau' del Coneixement. És per això que, al començament d'aquest estudi, no hem de buscar definicions, idees o conceptes. L'experiència intel·lectual s'ha de deixar de banda i oblidar tot coneixement. El mateix s'aplica a aquells que han estudiat altres versions del Tarot, Alquímia, Càbala, Astrologia o qualsevol altra ciència, religió o sistema filosòfic, per evitar qualsevol judici o desig d'establir concordances.

Cal Mirar, Observar, Veure cada Arcà objectivament sense imaginar ni treure conclusions. Aquest exercici, que sembla simple però resulta sorprenentment complex, s'ha de dur a terme per a cadascuna de les 78 cartes. Observeu la posició de les mans, el cos, la roba, els objectes, la direcció de la mirada, el lloc ocupat pel més petit detall, el nombre de línies, les relacions entre els colors, els "errors" al centre, a dalt, a baix, al costat, les mesures de cada element, etc.

Aquest treball s'ha de fer per a Cada Arcà del Tarot. Es poden elaborar inventaris comparatius. Què sostenen els personatges? On estan asseguts? Quina és la relació entre les corones, els escuts, els ceptres i els bastons? Com és el terra? De quin color són les sabates? Quina és la direcció de la mirada, la posició de les cames, el color dels cabells? Les flors estan obertes o tancades, i en quina etapa de desenvolupament? Quina mida tenen les espases? Com s'agrupen els Ors i les Copes? Quines són les diferències entre la roba i els barrets? Qui és el més baix, el més alt? Quina mida tenen les urnes? Com es distribueixen els colors?... Memoritzar i introjectar! Un cop completada aquesta etapa, l'investigador hauria de ser capaç de veure les formes, els colors, els números i els noms de les 78 cartes desfilant, una rere l'altra, amb els ulls tancats i amb el més fi detall.

El Tarot és un sistema que es construeix essencialment amb la imaginació. L'entitat que el va crear va introduir deliberadament enigmes i distorsions de forma, deixant certs aspectes deliberadament inacabats, negant-se a accentuar certs traços, traient dibuixos del marc, trencant la simetria i col·locant detalls que no són visibles a simple vista. Els Arcans tenen el poder d'evocar altres imatges per associació.

Per exemple, si mires la cama esquerra de la figura de L'ETOILE (L'Estrella), podries veure el cul d'un nen. A la vora inferior de LA LUNE (La Lluna), a l'esquerra de la carta, podries veure el cap d'un dromedari... El propòsit d'això és posar en marxa una activitat semi-onírica. Davant de la carta, el cercador primer imaginarà la resta del dibuix més enllà del rectangle en cadascun dels 22 arcans majors.

Quins altres elements té la taula de LE BATELEUR (El Mag), que es converteix en un triangle en un punt determinat? Com és la seva quarta cama? Realment acaba en punta o és infinita? I la cama al centre de la taula, la que sobresurt del marc, fins on arriba? Al centre de la terra? Té arrels? Es comunica amb un regne subterrani? Com és darrere de l'arbre com una porta groga? Fins on arriba el cordó groc del barret al cel? Com continua la forma del barret? Què toca el colze del braç esquerre? On apunta el bastó i fins on apunta? Què està mirant LE BATELEUR (El Mag)? Com continua el paisatge? etc. Després utilitza la teva imaginació per respondre als enigmes de la carta. Continuem amb LE BATELEUR: què hi ha a la bossa? La taula de color carn està viva? Què amaga la figura sota la taula? El cinturó podria ser una serp? La cinta del barret és una llum, alguna cosa que surt del crani de LE BATELEUR?

Què sosté LE PENDU (El Penjat) a les mans? Amaga una arma? Un llibre secret? Té els canells lligats? Tallats?

Quines energies estan contingudes a la torre de LA MAISON DIEV (La Casa de Déu)? Què es pot trobar a dins? La llengua de foc surt o entra? És foc? És una entitat? És un soroll? Com és el cos de cada personatge nu?

Què hi ha darrere del vel de LA PAPESSE (La Papessa)?

El conductor de LE CHARIOT (El Carro) és un príncep, un hermafrodita, un nan en una cadira? Té el poder de 2 cavalls? Aquest carro de carn el porta al món, el dirigeix? LE CHARIOT (El Carro) té arrels? Les columnes arriben fins al cel? Les cares a les seves espatlles parlen? D'on ve? On va?

L'HERMITE (L'Ermità) aixeca una làmpada plena de sang? Té fred? etc.

Cada cultura, religió i tradició té la seva pròpia versió del simbolisme del color. No obstant això, hi ha un fil conductor: la "batalla" entre la llum i la foscor dóna lloc al color. El color és llum modificada per la foscor, la densitat. Depenent de si predomina la llum o la foscor, apareix la gamma de colors.

- predominantment fosc: blau, indi, violeta;

- equilibri entre llum i foscor: verd;

- el blanc és la puresa més alta.

En la foscor, podem trobar una gamma des de la ignorància fins a la receptivitat. Amb la llum, podem passar de l'acció sense sentit al coneixement...

Abans d'intentar donar un significat simbòlic als 10 colors del TAROT DE MARSELLA RECONSTRUÏT, l'investigador ha de dur a terme aquest exercici: eliminar nou colors de la seva atenció i pensar només en un. Per exemple, GROC.

L'investigador, amb el Tarot estès davant seu, intentarà trobar el groc. El mirarà molt atentament, carta per carta, després en conjunt. Veurà totes les parts grogues d'un cop d'ull. Sentirà la vibració del groc i l'efecte que té en la seva ment. Integrarà el color a la seva ment. El seu cos, la seva consciència, la seva memòria es tenyiran de groc. El món, el sistema solar, l'univers seran grocs. Després el color recorrerà el camí invers de la totalitat a la unitat, tornant a ser ell mateix, i finalment el veurà al Tarot en la seva totalitat, només per aturar-se al groc d'un detall.

Aquest exercici s'ha de fer successivament amb els deu colors.

Aquest 'viure', aquest 'ser el color', aquesta totalització del to ens permetrà entendre els seus incommensurables aspectes positius i negatius, i serà la font d'una pluralitat d'interpretacions.

Algunes cartes atrauen més l'atenció que d'altres. Algunes semblen "positives", altres "desagradables", i una tercera categoria, la menys nombrosa, produeix un efecte de terror infantil. La indiferència és possible. El domini del Tarot s'aconsegueix quan les cartes ja no són desagradables o silencioses. Fins que no establim un contacte proper amb cadascun dels ARCANS, una relació d'AMOR, no podem afirmar conèixer aquest joc de cartes. Per això cal mirar cada carta, detall rere detall. Els misteris sorgiran a cada pas...

Per què la nou d'Adam de L'IMPERATRICE (L'Emperadriu) és tan gran? Per què l'"ou" està unit per dos llaços grocs entrellaçats sota els peus de la figura de LE MONDE (El Món)? Per què el polze de la mà enguantada de LE PAPE (El Papa) és tan gran que acaba barrejant-se amb el material de la creu mateixa? Per què el cap de LA FORCE (La Força) està separat del seu cos per una línia, fent-lo menys real? Per què hi ha una "mitja lluna" al clatell de L'HERMITE (L'Ermità)? Per què el pot sostingut a la mà esquerra del personatge de L'ETOILE (L'Estrella) toca el taló de la seva cama deformada, recolzant-se sobre el seu sexe mentre l'"aigua" vessada toca el taló de l'altre peu, mentre que el pot sostingut a la mà dreta toca el genoll i vessa el seu líquid prop de la punta de l'altre peu? Per què l'animal groc de LA ROUE DE FORTUNE (La Roda de la Fortuna) té les orelles embolicades amb una cinta i una cua separada? Per què, a LA LUNE (La Lluna), l'animal blau prop de la torre amb les almenes obertes té la cua aixecada i l'altre - prop de la torre coberta - sembla estar llepant l'última "gota" - una cua caiguda? Per què, a les balances de LA JUSTICE (La Justícia), el plat esquerre és més gran que el dret? Per què el bastó del MAT s'enfonsa en una planta? Per què la figura del rectangle groc de LE JUGEMENT (El Judici) toca el colze de la dona amb el seu colze, i per què hi ha una petita escala amb 9 barres entre les seves espatlles? Per què el braç esquerre del personatge de LE CHARIOT (El Carro) sembla estar sostingut per una corda? Per què la figura a l'esquerra de LE SOLEIL (El Sol) està quieta sobre un monticle? etc.

En aquesta etapa de les seves investigacions, l'investigador ha de ser molt cautelós. La característica del llenguatge dels somnis és que és ambigu. Els dibuixos estan fets de tal manera que la ment projectarà immediatament una definició sobre ells i intentarà tancar-los en conceptes. Aquesta definició serà un retrat: EL QUE VEIEM AL TAROT DE MARSELLA ÉS EL QUE SOM EN L'INSTANT PRECÍS DE LA NOSTRA LECTURA.

Per això cal anar amb molt de compte de no caure en la trampa de creure que el que representa el símbol és el que "veiem". El cercador ha d'anar més enllà de la seva visió personal per enriquir-la. Si li sembla que L'EMPEREUR (L'Emperador) està colpejant l'ala de l'àguila amb el seu taló i que està assegut sobre ella, impedint així que prengui el vol, ha de forçar-se a veure la figura plena de bondat que també està ajudant l'animal a prendre el vol... Pot ser que l'àguila estigui sostenint el tron per evitar que caigui a l'abisme. Potser el personatge més poderós és l'ocell, mentre que l'Emperador extreu la seva força vital del seu taló...

Els Arcans són com camaleons. Dret sobre una roca, l'animal, sense perdre la seva forma, adquireix el seu color. Els Arcans varien segons si estan en contacte amb persones de diferents edats, gèneres i personalitats. Canvien amb els temps, les estacions, els esdeveniments perquè són miralls. No són ni això ni allò. Són això i allò, o només això i allò, i viceversa. SÓN! I quan es treuen els Tarots, de sobte prenen sentit quan es col·loquen en relació amb altres cartes i la persona per a qui s'està llegint el Tarot.

Cada Arcà haurà de ser interpretat de la manera més negativa possible per tal d'arribar, a poc a poc, a la seva exaltació. LE CHARIOT (El Carro), per exemple, va des de la immobilitat, la mandra, la captivitat en la matèria, la impotència fins al triomf de l'esperit, de la vida i de la consciència còsmica del Déu actiu. A primera vista, el MAT representa la bogeria i l'ARCÀ XIII representa la destrucció. Per conèixer el Tarot, cal passar per la bogeria i la mort.

El següent pas és inocular-se amb les cartes, donar-se una veritable injecció.

Els Arcans ja memoritzats i carregats de significat hauran de viure llavors a les nostres ments. Amb els ulls tancats i concentrats, veiem el MAT apropant-se, amb qui establirem una relació, parlarem, ballarem, l'escoltarem. Ens mostrarà què amaga a la seva bossa, com sonen les seves campanes, quina és la seva relació amb el seu animal...

A poc a poc ens fondrem amb ell i ens convertirem en el MAT: de la bogeria passarem a la creació de l'Univers; de la niciesa caurem en abismes i girarem al voltant del nostre bastó com energia còsmica. L'esfera vermella a la vora del nostre barret ens transmetrà la seva energia; serà la nostra ànima. Tindrem instints destructius, ens dissoldrem en el Caos, engendrarem la Paraula... etc.

Cada Arcà serà experimentat, vist de lluny i de prop, viatjarà pel nostre torrent sanguini, canviant de significat segons els òrgans visitats i després creixent fins a esdevenir còsmic. El travessarem per fora i per dins, li donarem a llum, el posseïrem, ens posseïrà, serà el nostre pare i la nostra mare, s'estendrà de la foscor a la llum, de l'humà al diví, de l'horror a la bellesa... LA MAISON DIEV (La Casa Déu) serà Déu i Dimoni i com Dante hi entrarem i visitarem els seus cercles successius del Paradís i l'Infern.

A poc a poc, donarem vida als Arcans a les nostres ments com una assemblea d'entitats.

Farem alguns exercicis, parlant com les cartes del Tarot. Què diu LE BATELEUR (El Mag)? Què diuen TEMPERANCE (La Temprança), LA ROUE DE FORTUNE (La Roda de la Fortuna)?

Després ens mourem com els Arcans i podrem interpretar musicalment i ballar cada carta.

Finalment, utilitzarem els Arcans com a claus per a altres disciplines. El Tarot organitzarà el nostre coneixement de l'alquímia, la grafologia, el cabalisme i la numerologia. Podrem reconèixer-lo als Evangelis, a l'art gòtic, al taoisme, a la filosofia hindú, al misticisme islàmic i als escacs. Ens permetrà entendre somnis i escrits enigmàtics. Ens permetrà entrar al món de l'arqueologia, la poesia, la psicoanàlisi, la genètica, la botànica i l'arquitectura sagrada. Podrem interpretar rituals màgics, entendre el llenguatge dels símbols... I finalment, posseirem, sense deixar mai d'aprendre'n, L'ART DE LLEGIR EL TAROT.

Els ARCANS poden tenir múltiples significats. La "negativitat" o "positivitat" de la carta no té res a veure amb si està dreta o cap per avall. ÉS IMPORTANT ENTENDRE QUE EL TAROT ÉS UN LLENGUATGE I QUE ELS ARCANS SÓN UN ALFABET. DEPENENT DE COM ES COL·LOQUEN, LES CARTES TRANSMETEN MISSATGES DIFERENTS. En llegir el Tarot, els ARCANS poden evolucionar i adquirir no només dos significats (dret, cap per avall) sinó també 360 altres depenent de l'angle des del qual es miren. Una carta canviarà depenent de si es col·loca horitzontalment, diagonalment, verticalment, al costat d'una altra, sobre una altra, sota una altra, creuada amb una altra, tancada en un cercle, en un quadrat, prop d'una cantonada, etc. Canviarà el seu significat depenent del detall, color o disseny que atregui la nostra atenció en aquell moment. Prendrà edats diferents, canviarà de sexe, es convertirà en sentiments, desitjos o idees. Els ARCANS no són objectes tancats amb definicions fixes, sinó estructures obertes que immediatament donen lloc a contradiccions fèrtils.

Els Pals del Tarot són molt més difícils d'interpretar perquè els seus símbols són abstractes i secrets. No "parlen" tan fàcilment com els ARCANS MAJORS, i entendre'ls requereix tant un estudi profund com un examen minuciós. Així, tot i que la majoria d'estudis dels Arcans Majors i els seus significats són coherents, els proposats per als Arcans Menors són en alguns casos bastant extravagants perquè no es basen en l'OBSERVACIÓ DEL DIBUIX DE LES CARTES... Com amb els Arcans Majors, aquestes cartes són ambigües i han de ser AVALUADES per l'estudiant.

Les quatre sèries de l'I al X es divideixen en una unitat bàsica: l'As; tres Parelles (2/3, 4/5, 6/7) i una Tríada: 8/9/10... Són els quatre Asos els que ens donen el significat essencial de les sèries. Veiem que l'As de Bastos (BATON) i l'As d'Espases (EPEE) són ACTIUS perquè són empunyats per una mà i envoltats de petites "espurnes" que estan alineades i proliferant. La Copa (COUPE) i l'Or (DENIERS) són PASSIUS. Tot i que el Bastó és un fragment de la Natura - ben escollit però no treballat - l'espasa vermella de l'As revela el treball del ferrer i el seu propòsit: entrar a la corona... Tot i que la Copa mostra una actitud expansiva, està coronada per un Temple. L'Or, d'altra banda, és portador d'una concentració extrema que el compel·leix intensament a produir, com una llavor, els brots d'una nova vida... El Bastó es converteix en Espasa, l'Espasa en Copa, la Copa en Or i l'Or en Bastó... El Bastó podria correspondre a la força primordial, instintiva, creativa, sexual. És l'obra del LLENYATAIRE, del PAGÈS, del LLAURADOR. Representa l'empresa, el desig, l'autoritat, l'agressió primària, la tossuderia, la força bruta, la inseminació, la masculinitat, etc. L'Espasa podria ser la Paraula, la força intel·lectual, la raó, el treball espiritual. És l'activitat del FERRER, del GUERRER. Representa l'elegància, la intel·ligència, la riquesa espiritual, l'agressió mental, el valor, la intrepidesa, la força legal, l'ambició, la hipocresia, la desgràcia, la calúmnia, la justícia, la consciència... La Copa podria ser la intuïció, la vida emocional, la fe, tot allò que es refereix al cor. És l'activitat de l'ORFEBRE, del SACERDOT. Representa l'amor, la felicitat, la decepció emocional, l'egoisme, la generositat, l'amargor, la misericòrdia, la fe, el plaer, l'alegria, l'optimisme, les passions i així successivament. L'Or podria ser la realització física, material, l'orgasme corporal, el mestratge. És l'activitat del FUNCIONARI CONTROLADOR, del COMERCIANT. En l'Or s'uneixen la consciència i la inconsciència. És el cos impregnat d'esperit i la materialitat mundana. És els diners i és l'aura del sant. És el treball material i el treball de ioga, compromís, unió i desunió. És la realitat miserable i el zodíac. És malaltia i salut, etc. Si observem atentament, veurem que la sèrie de tres parelles del II al VII parteix de la inactivitat, de les forces latents trobades en els números 2, esclata en acció incontrolada en els números 3, aconsegueix l'estabilitat en els números 4, s'enriqueix i ascendeix del món material a l'espiritual en els números 5, s'equilibra i adquireix bellesa en els números 6 i finalment esclata de nou en acció espiritual realitzada, però controlada, en els números 7... Arribant a la tríada 8/9/10, veiem que el 8 és el signe d'una realització estable, completa, inerta, despullada per als Bastos, concentrada en les Espases, lluminosa en les Copes i equilibrada en els Ors... Els números 9 aconsegueixen trencar el cicle i donar nova vida, transformant el cercle en una espiral (ascendent o descendent). El 9 de Bastos enforteix el 8 i el porta al Nou Camí... El 9 d'Espases treu el 8 de la seva "NIT FOSCA" i el porta a la nova LLUM... El 9 de Copes porta el 8 a una nova dimensió on el desaferrament de l'egoisme emocional és la clau. El 9 d'Ors s'apropa a la creació des d'un punt de vista còsmic on el cel i la terra, el baix i l'alt, el Conscient i l'Inconscient, s'uneixen... Els números 10 són cartes andrògines que sublimen completament el valor del seu color per transmutarlo en la sèrie següent... El 10 de Bastos, amb els seus dos eixos blau i vermell té la flexibilitat i finesa de l'As d'Espases. El 10 d'Espases, amb dues espases penetrant el seu oval, anuncia un canvi d'activitat a passivitat com l'As de Copes. El 10 de Copes, en la seva puresa i plenitud, ja no ha de rebre ni donar i, en la copa més gran del seu disseny, revela el centre de l'As d'Ors: una flor de quatre pètals. Com tota la sèrie ha evolucionat, el 10 d'Ors, protegint-se amb les fulles que cobreixen els seus cercles grocs, esclata en una vasta obertura cap als mons superior i inferior, i la seva negativitat es converteix en positivitat activa, de la mateixa manera que l'As de Bastos...

EL MASCULÍ
BASTÓ: DUR I TOU
ESPASA: LLARGA I CURTA

EL FEMENÍ
COPA: SECA I HUMIDA
OR: DILATAT I TANCAT...

BASTOS: POSITIU-POSITIU
ESPASES: POSITIU-NEGATIU
COPES: NEGATIU-NEGATIU
ORS: NEGATIU-POSITIU

CARTES 2/4/6/8: DONES
CARTES 3/5/7/9: HOMES

A tall d'exemple i a grans trets, donem un possible significat als Pals. És obvi que l'estudiant ha de desenvolupar la seva percepció i, a la llum de la interpretació de cada detall, posat en contacte amb el consultant i les altres cartes, arribar a una interpretació diferent amb cada lectura. El significat probable que presentem conté, per a cada aspecte, la seva negació. Naturalment, si un Arcà es defineix com a "dominant", això també implica el seu oposat "submís", però també, en una altra posició, "Dominat per la seva submissió", "L'esperit de dominació el sotmet i arruïna les seves relacions", etc.

UN

UN DE BASTOS: creació, dominació, sexe.
UN D'ESPASES: autoconfiança, intel·lecte, victòria a través del coratge.
UN DE COPES: comunicació, amor, talent, misticisme.
UN D'ORS: Èxit material, diners, orgasme complet, salut, saviesa.

DOS

DOS DE BASTOS: Immaduresa, força en gestació, debilitat sexual, incompatibilitat.
DOS D'ESPASES: Intel·lecte mandrós, somiar despert, equilibri inestable, deslleialtat, mentides, manca de consciència.
DOS DE COPES: gran afectivitat continguda, preparació interior, desig d'estimar sense saber com, insatisfacció.
DOS D'ORS: Unió que no progressa, missatge, riquesa material i espiritual que s'ha d'utilitzar.

TRES

TRES DE BASTOS: Acció entusiasta, nou desig.
TRES D'ESPASES: lluita sostinguda per la força mental, victòria sobre el físic, idealisme que pot portar a la decepció.
TRES DE COPES: amor idealitzat amb base edípica. Consolació, curació, manca d'apreciació.
TRES D'ORS: Sort, elevació, habilitat, contacte amb una nova dimensió.

QUATRE

QUATRE DE BASTOS: Prosperitat recentment adquirida. Els desitjos es fan realitat. Por de no estar a l'alçada.
QUATRE D'ESPASES: Compliment lent d'una realització, l'inici de la pau espiritual.
QUATRE DE COPES: amor tranquil, acord a través de l'equilibri, avorriment, nou coneixement.
QUATRE D'ORS: Projecte aturat per restriccions, realitat plena de possibilitats per desenvolupar, avarícia, desig de madurar.

CINC

CINC DE BASTOS: desig d'obtenir alguna cosa nova sense renunciar al que ja es té.
CINC D'ESPASES: Lluita per penetrar en esferes superiors, nou punt de vista, gelosia, les amarres materials dificulten la realització dels ideals.
CINC DE COPES: Obrir el cor, eufòria, desequilibri, enganyar-se a un mateix.
CINC D'ORS: Nou interès per la materialitat, anar més enllà.

SIS

SIS DE BASTOS: conquesta, aturar l'evolució per permetre la perfecció, plaer sexual inestable.
SIS D'ESPASES: fertilitat, èxit després de l'ansietat, positivitat mental, força.
SIS DE COPES: nostàlgia, plans, l'equilibri emocional desitja un canvi però no treballa per obtenir-lo.
SIS D'ORS: força psíquica exercint la seva dominació sobre els elements, èxit en les seves empreses, generositat.

SET

SET DE BASTOS: èxit, energia, realització, violència, passió sexual.
SET D'ESPASES: destrucció mental positiva que elimina l'agressió psíquica, màgia negativa.
SET DE COPES: amor veritable que convergeix en obres espirituals.
SET D'ORS: equilibri còsmic, equilibri entre matèria i psique, assumptes humanistes.

VUIT

VUIT DE BASTOS: estabilitat sexual, activitat incansable, autoritat sense moviments sobtats, puresa.
VUIT D'ESPASES: Poderosa concentració mental, buit creatiu, crisi, desesperació.
VUIT DE COPES: felicitat, esforç continu per aconseguir l'èxit total, alegria present justificada per un passat dolorós i font de joia de viure.
VUIT D'ORS: equilibri dels pols, harmonia dels mons, treball perfecte.

NOU

NOU DE BASTOS: dominació implacable de les passions, transició entre la vida i la mort, nova vida, nova ruptura.
NOU D'ESPASES: nova fe, llum espiritual, canvi psíquic definitiu, lluita de la matèria a l'evolució, trencament d'hàbits mentals.
NOU DE COPES: èxit de les aspiracions emocionals, abundància, salvació, amor a la humanitat.
NOU D'ORS: consciència còsmica, harmonia inassolible entre l'espiritual i el material, naixement a una altra dimensió.

DEU

DEU DE BASTOS: instint sublimat donant poder en el camp psíquic.
DEU D'ESPASES: inici d'harmonia entre la matèria evolucionada i la ment. Visió objectiva de la realitat.
DEU DE COPES: separació de tots els lligams emocionals amb vista a l'evolució espiritual, amor universal.
DEU D'ORS: prosperitat, èxit, santedat, equilibri, unió amb el cosmos, harmonia entre Consciència i Inconsciència.

Si observem atentament aquestes cartes, veurem que evolucionen des del Patge (VALET), la Reina (REYNE) i el Rei (ROY) fins al Cavaller (CAVALIER). Els Patges, Reis i Reines formen una tríada en la qual és difícil incloure el Cavaller. El Rei d'Espases porta una espasa nua. La Reina d'Espases porta una espasa vermella, però com si estigués protegida per una beina. El Patge d'Espases porta una espasa nua a la mà esquerra i una beina de color carn a la dreta, significant que porta tant la masculinitat com la feminitat. El Rei de Copes sosté una copa oberta. La Reina de Copes sosté una copa tancada. El Patge de Copes sosté una copa oberta però manté la tapa a l'altra mà a punt per tancar-la. El Rei d'Ors sosté un or inclinat sobre el seu genoll. La Reina d'Ors, en canvi, el sosté en alt. El Patge d'Ors té dos ors a la seva carta, un a la mà i l'altre enterrat al terra (com si obeís la voluntat del Rei). El bastó del Patge de Bastos és bast, verd, sense treballar i recolzat al terra. El bastó de la Reina de Bastos, recolzat sobre el seu sexe, està mig treballat. El bastó del Rei de Bastos, molt treballat, és el que uneix el baix i l'alt. El bastó del Cavaller de Bastos torna a la seva puresa verda; en lloc d'apuntar cap a la terra, apunta cap al cel. Un signe d'evolució... El Patge d'Espases no sap si utilitzar la seva espasa o mantenir-la a la beina. La Reina d'Espases la manté a la beina i la mira, conscient com és de la seva pròpia força i poders. El Rei d'Espases manté la seva espasa fora de la beina i no la mira, dominant-la completament, sense el més mínim dubte. El Cavaller d'Espases porta una llarga espasa vermella, signe d'activitat mental absoluta, i la llança en un salt prodigiós sobre tota la humanitat... El Patge de Copes ofereix la seva copa però l'amaga sota un vel. Dubta. La Reina de Copes ofereix una copa tancada, que ha de ser conquerida, i sosté una espasa a l'altra mà. El Rei de Copes, que és més gran que els Reis de Bastos i Espases, la sosté oberta i no la mira: té completa confiança en els seus records. El Cavaller de Copes no sosté la copa: la copa flota i ell estén la mà. La copa és el seu Mestre i el guia pel món. Un signe d'evolució... El Patge d'Ors mira el seu or però no se sent atret per l'altre als seus peus. Està en dubte. La Reina d'Ors porta el seu or amb enorme força i li dóna tota la seva energia i atenció. El Rei d'Ors, un altre home gran, al camp, contràriament a les expectatives, porta l'or més petit de la sèrie com si hagués transcendit el seu poder. El Cavaller d'Ors segueix un or que levita com una estrella. Al seu braç hi ha un bastó que anuncia l'inici d'un nou cicle: EVOLUCIÓ! Els PATGES són les forces latents que porten el dubte; no saben quin camí seguir o quina acció emprendre. Les REINES posseeixen el seu símbol però no el regalen, preocupades com estan per conèixer-lo. Els REIS dominen el seu símbol i el comparteixen només en el seu regne. Els CAVALLERS projecten el símbol i el connecten amb altres regnes. Són missatgers. Les CARTES DE LA CORT descriuen diversos tipus de caràcter humà. Canviaran en matisos depenent de les característiques del consultant. Representen els costats masculí i femení que es troben en una dona o un home. Per exemple: El Rei d'Ors pot ser una dona sàvia i dominant. Donarem una breu definició de cada CARTA DE LA CORT que, com amb les altres cartes, prendrà un significat oposat per a cada proposició. L'estudiant, observant cada detall amb cura - les CARTES DE LA CORT també són riques en significat en els ARCANS MAJORS - podrà refinar i enriquir la seva interpretació. On miren les figures? Com són les seves mans? Com van vestides? Com tenen els peus col·locats a terra? Quines són les diferències entre els tocats? etc.

ELS PATGES

PATGE DE BASTOS.
Algú amb una enorme quantitat d'energia acumulada, nova, que no sap si utilitzar-la o mantenir-la en reserva. Treball dur que pot portar a resultats. Lleialtat.

PATGE D'ESPASES.
Una persona que pot descobrir el desconegut però no té prou confiança en el seu propi judici. Espia. Intel·ligència defensiva.

PATGE DE COPES.
Amor tímid i tu. Dóna però tem el dolor del rebuig. Adulador.

PATGE D'ORS.
Estudiós però allunyat de la realitat. Treball desinteressat.

LES REINES

REINA DE BASTOS.
Molt activa sexualment, independent i capriciosa. Dóna satisfacció instintiva. Rival perillosa.

REINA D'ESPASES.
Paraules positives o agressives. Rebuig sexual. Esterilitat. Ràpida per entendre. Elegància en el dolor. Objectivitat. Perversitat.

REINA DE COPES.
Pot estimar però té por de la conquesta. Ofereix i defensa al mateix temps. Imposa el seu coneixement. Bona amiga i mare. Visió interior.

REINA D'ORS.
Lluita per adquirir, lluita per mantenir, dona rica però avara. Gran intel·ligència. Poder sobre el cos. Severitat. Autoconeixement obtingut a través de l'esforç continu.

ELS REIS

REI DE BASTOS.
Força moral, paternal. Severitat, dogmatisme. Poderós. Amant poderós.

REI D'ESPASES.
Home meticulós que no pren decisions a la lleugera. Que sap controlar-se. Brillant. Moltes idees, pensaments i projectes. Cruel, venjatiu. Policia. Jutge.

REI DE COPES.
Home bo però emocionalment dominant. Gran místic. Artista. Advocat. Gran amant. Possessiu.

REI D'ORS.
Home ric. Comerciant o industrial poderós. Avar intolerant. Savi. Viciós. Científic. Confiat i capaç.

ELS CAVALLERS

CAVALLER DE BASTOS.
Una persona que de sobte canvia el curs de la seva vida gràcies a l'impuls d'un esperit il·luminat. Un governant que vol ajudar la humanitat. Contribució providencial. Suport donat en totes les coses. Protecció, suport i força. Energia sòlida capaç de desafiar el Destí i actuar positivament.

CAVALLER D'ESPASES.
Profeta. Un home que lluita per una causa espiritual i intenta donar-ne testimoni a tot el món. Un esperit pur que transmet les seves creences, aventurant-se sense por al desconegut. Mestre de l'acció i el combat mental. Activitat lluminosa per escapar del caos i evolucionar. Bones notícies.

CAVALLER DE COPES.
Un home guiat per l'amor a la humanitat, completament dedicat a construir obres filantròpiques. Un sant. Transforma l'amor individual en amor còsmic, protegint-lo i animant-lo. Capaç de frau.

CAVALLER D'ORS.
Servidor de la GRAN OBRA. Una persona que es deixa guiar pel seu Déu interior, que es coneix profundament i actua amb saviesa i eficiència. No es mou prou lentament perquè la Mort l'atrapi, ni prou ràpid per atrapar la Mort. Materialista, pensant només en els diners. Mandrós. Èxit aconseguit a través de la força, la perseverança i la força de voluntat.

És important entendre que el Tarot no és un 'llibre' filosòfic compost de símbols que prenen el lloc del llenguatge articulat i descriuen els nivells d'Iniciació espiritual. Es pot utilitzar en aquesta forma, com han fet diverses societats secretes (eliminant 56 cartes per exaltar només els 22 Arcans Majors), però això només pot portar a una depreciació del Tarot i deixar-lo en mans de 'clarividents' que utilitzen les cartes com a suport sense ni tan sols haver-les memoritzat. Un cop memoritzat el Tarot, desenvolupa certes regions de la ment que després ens poden portar de manera bastant natural a la lectura. LA MAJOR MESTRIA EN L'ART DEL TAROT ÉS LA CAPACITAT DE LLEGIR-LO PER A UNA ALTRA PERSONA I... PER A UN MATEIX. Però les cartes del tarot també es poden llegir per a persones absents, per a institucions, per a moments o personatges històrics, per a objectes, etc. La seva aplicació és il·limitada i depèn del grau d'obertura del lector. Es pot "llegir" el Tarot, però s'ha de rebutjar tot intel·lectualisme i no donar a cada carta un contingut simbòlic inamovible o relacionar-les entre si únicament a través dels seus números, com si es tractés d'un llenguatge exclusivament numerològic. Parlem d'un llenguatge visual del Tarot, basat en relacions i dibuixos, on cada arcà pot girar al voltant d'un centre i canviar el seu significat almenys 360 vegades. La lectura es fa Art on els detalls i els colors s'entremesclen per donar, amb la col·laboració del consultant, un retrat densificat del passat que pot anar des del període intrauterí fins al mateix minut de la consulta. Aquest 'rastreig' evoca naturalment els avantpassats més llunyans, i hem d'adonar-nos que els trets positius o negatius de caràcter pertanyen a 'cadenes' que vinculen diverses generacions. Per tant, podríem argumentar que els problemes presents de cada individu són el fruit de diversos segles de maceració. Un cop establert el passat, quan el consultant sap d'on ve, podem entendre on és i cap a on va el consultant, i les possibilitats que s'obren, que depenen de la voluntat del consultant d'actuar o no actuar en aquesta o aquella direcció. Un cop establert el retrat i quan l'Inconscient del pacient s'ha 'ancorat' a les cartes del Tarot, que llavors actuen com a talismans, podem actuar sobre aquest retrat: equilibrar-lo, canviar el lloc de les cartes, fer positiu el que sembla negatiu - actuar sobre un destí que és en gran part una trampa psicològica. La consciència conferida pel Tarot és fulminant, perquè actua com un Mirall de l'Esperit.

Però l'Art de llegir el Tarot no es pot adquirir instantàniament mitjançant alguna recepta intel·lectual. Si no s'hi treballa, si no s'estudia, si no es practica - el mateix passa amb qualsevol que vulgui tocar un instrument musical - no s'aconseguirà dominar-lo. Llegir el Tarot requereix dedicació i preparació.

Les 78 cartes que comprem en una botiga no tenen cap valor sagrat, cap poder: no són res més que cartes impreses. Perquè actuïn en i sobre la nostra ment, hem de fer-les nostres, impregnar-les dels nostres fluids, fer-les part de nosaltres mateixos, del nostre cos, i vincular-les íntimament al nostre Inconscient.

Hem de realitzar accions en la seva companyia que les converteixin en quelcom ÍNTIM, com un objecte de poder carregat de la nostra afectivitat.

El primer que cal fer és acariciar suaument el paquet de cartes i, sense danyar-les, barrejar les cartes incansablement durant hores, sense pensar, veure o sentir res més que el lliscament de les imatges entre els nostres dits. Això ens permetrà entendre que barrejar les cartes significa entrar en un món expressiu que canvia en ritme, intensitat, significat, influència... Llavors el Tarot es converteix en un material dúctil, musical, expressiu i receptiu, tan sensible com un pèndol.

Es recomana passar cada carta, lentament i pacientment, per cada part del nostre cos perquè s'uneixi amb les diferents vibracions de la nostra materialitat i es carregui de fluids biològics, mentre que a canvi rebem les ones de les seves formes. Pressionar les cartes contra la nostra boca i nas: inspirar profundament la seva essència i després embolcallar-les amb el nostre alè (aquests exercicis s'han de realitzar en ambdós costats de cada carta). Cal dormir amb cada carta, una per una, durant 78 dies. Però sempre, nit i dia, la presència incessant del Tarot a prop del nostre cos... preferiblement a la regió del cor (la imatge estereotipada d'una dona gitana traient velles cartes del seu escot per 'dir la bona ventura' té quelcom de profundament significatiu). Amb aquest Tarot, mai no s'ha de fer una demostració que tendeixi a atreure l'atenció o l'admiració o utilitzar-lo per a fins que no tinguin res a veure amb la devoció de la lectura.

Tots aquests actes no tenen altre propòsit que actuar sobre l'Inconscient. És absolutament essencial entendre que una manca d'amor per aquest humil paquet de 78 peces de cartró imprès, que s'ha de considerar igual al diamant més bell o a l'obra d'art més preciosa, impedirà que aquells que el posseeixen dominin totalment la seva Lectura. Aquest capítol de l'estudi és com una gestació, comparable a la del guerrer que cava a la recerca de mineral, l'extreu, el transforma i finalment forja la seva espasa a partir d'ell. És per això que el Tarot de Marsella és tan anònim com un humil tros de mineral... Aquest 'anonimat' permet que qualsevol que realment ho vulgui es converteixi en el seu autor. Això explica que: l'existència de tarots febles, poderosos, vulgars o delicats. Com més subtilment elaborat el violí, més bella la música... El Tarot sempre s'ha d'ordenar en perfecte ordre: començant per LE MAT (El Mat) i acabant per LE MONDE (El Món).

Recomanem aquest ordre perquè és impersonal, però reconeixem que cadascú té i ha de tenir el seu propi ordre. L'important és poder utilitzar el Tarot com un instrument, sempre a punt per funcionar. Això exclou qualsevol negligència cap a ell, que llavors seria un error d'atenció i una manca de respecte.

La base fonamental de la lectura del Tarot és la consciència. És un Art orientat cap a la curació... però moltes persones que llegeixen el Tarot estan malauradament guiades pel desig de poder i el desig de lluir-se davant dels altres i influir-los. Aquest és el procés d'apropiar-se de l'ego dels altres per engrandir el propi egrègora. També hi ha sàdics més o menys inconscients que utilitzen les cartes per causar agressió i predir mort, accidents i altres desastres emocionals i financers. Bàsicament, hi ha una projecció del 'jo' de la persona. Quan un es posa en mans d'algú, l'acció del Tarot va tan ràpida, directament a l'Inconscient, que es pot introjectar qualsevol cosa. És per això que la persona que llegeix el Tarot ha de ser honesta, lluitar contra això i no permetre mai una projecció dels seus problemes sobre el consultant. Cada lector ha de desenvolupar la seva pròpia forma de lectura. Però abans d'aventurar-se per aquest camí, cal estudiar i practicar les formes "clàssiques", limitades; després, gràcies a l'experiència, la comparació de diferents lectures i, sobretot, seguint el Tarot memoritzat com a guia, que llavors funciona com un veritable MESTRE ESPIRITUAL, arribar a una concepció personal de la lectura, rebutjant les lectures amb formes imposades per una TRADICIÓ que de fet no és res més que una col·lecció de punts de vista individuals. En veritat, cal que cada lector creï una nova forma de lectura, igual que un pintor crea un univers de lleis diferents per a cada nou llenç. La lectura del Tarot és un ART que no permet l'ús de lleis estereotipades o la repetició de tècniques que llavors no són res més que "trucs". Hi ha quatre lectures "clàssiques" que l'estudiant ha de conèixer i aprendre de la mateixa manera que un estudiant de pintura passant per una Acadèmia de Belles Arts:

La tirada reduïda disposada en creu.
La tirada mitjana disposada en semicercle.
La tirada completa establerta en cercle.
La tirada total disposada en cicles.

EN LA TIRADA REDUÏDA, només s'utilitzen les 22 cartes majors, de les quals es treuen 4 cartes després de barrejar-les. La primera, col·locada a l'esquerra, representa el que és d'interès directe per al consultant; la segona, col·locada oposada, denota el que és extern al consultant, el paper de l'entorn en el seu aspecte; la tercera, col·locada a dalt, indica l'acció de les forces superiors que treballen per reconciliar les dues primeres cartes; la quarta, col·locada a baix, dóna el resultat. La tirada es sintetitza sumant els números inscrits a les 4 cartes, i la carta el número de la qual correspon a la suma es col·loca al mig.
Si aquest número supera el 22 (22 representa LE MAT en aquesta tirada), es redueix sumant els seus dos dígits i es porta de tornada a una de les cartes del joc. Per exemple, si la suma és 46, es pren 4 + 6 = 10 i es col·loca LA ROUE DE FORTUNE (la Roda de la Fortuna) al mig de la tirada. Si la suma dels dos dígits correspon a una carta ja extreta, es repeteix el procés de reducció utilitzant 3 cartes, la 4a s'exclou ja que corresponia al número reduït anterior.

EN LA TIRADA MITJANA, es treuen 12 cartes i es col·loquen en un semicercle, que després s'interpreten d'esquerra a dreta; si es desitja una major clarificació del significat d'aquestes primeres 12 cartes, es treuen 12 cartes addicionals per servir de suport i es col·loquen començant des del centre i movent-se cap a la dreta. Cada carta completa el significat de la carta que suporta.

LA TIRADA COMPLETA utilitza les lleis de l'horòscop i s'organitza en un cercle complet dividit en 12 cases. La primera a l'esquerra indica l'estat físic i mental del consultant; la segona - a baix - les seves possessions; la tercera el seu entorn familiar; la quarta col·locada a baix marca la seva herència, els seus béns immobles; la cinquena - pujant - els seus fills, els seus afectes; la sisena els seus servents, les seves malalties; la setena col·locada a la dreta, directament oposada a la primera, denota el seu cònjuge, els seus companys; la vuitena, la seva mort, les seves herències; la novena la seva religió; la desena - col·locada a dalt - la seva situació; l'onzena - descendint - els seus amics, els seus suports; la dotzena les seves proves. La primera carta extreta es col·loca a la casa 1, la segona a la casa 2 i així successivament mentre s'obtinguin arcans menors, però si surt un arcà major, es deixa a la seva casa i es continua extraient fins que es porti un arcà menor, en altres paraules els menors sempre estan sols en una casa, mentre que els majors es poden acumular si es segueixen en l'extracció. El significat de la casa està lligat al de la carta o cartes que l'ocupen, aquestes últimes s'interpreten associant-les en l'ordre en què van sortir. Les cases on es troben els arcans majors donen els esdeveniments característics. Els arcans majors separats per 1 o 3 cases s'associen favorablement o inversament si s'interposen 2 o 5 cases entre ells.

TIRADA TOTAL: Les primeres 12 cartes es col·loquen successivament a les 12 cases, sense aturar-se als arcans majors, d'esquerra a dreta, començant des de la primera casa. Després es repeteix fins que s'esgoti el joc, de manera que s'obtenen sis cicles de 12 cartes i un residu de 6 cartes que es col·loquen en una de cada dues cases començant per la casa núm. 1. Com a resultat, la primera casa conté 7 cartes, la segona 6, la tercera 7 i així successivament. Les cartes de cada casa s'interpreten anant de la primera a l'última extreta, donant la major importància a la primera.

La lectura proposada aquí només es pot entendre en la mesura que s'hagin completat els diversos exercicis proposats en aquest llibret i s'hagin memoritzat els 78 Arcans del Tarot. L'ensenyament d'aquesta lectura no pot ser obra de Mestres humans: ESTÀ DIRIGIDA PEL MATEIX TAROT ACTUANT DES DE LES PROFUNDITATS DE L'INCONSCIENT. Podem certificar que la introjecció de les 78 cartes a la memòria produeix un canvi espiritual i crea una nova perspectiva capaç de captar una realitat (que implica l'Intel·lecte, la Intuïció i l'Instint) en la qual la unió del Conscient i l'Inconscient ha provocat un estat de PERCEPCIÓ AGUDA... El Lector, ara un ARTISTA davant dels Consultants, comença a poder "llegir-lo", fins i tot abans d'haver utilitzat el Tarot. El Consultant revela la seva personalitat i nivell d'espiritualitat a través de la seva postura, to de veu, paraules, aparença, olor i 'aura'. Com un cargol, porta la seva closca-memòria, el seu passat de paranys i adquisicions positives que el condueixen per camins que no són altres que els del DESTÍ. En donar la mà al Consultant, el Lector ha d'establir un contacte físic que, a través de la 'qualitat' de la seva pell, estructura òssia i vibracions biològiques, li permetrà penetrar més fàcilment en la seva Ànima. Després d'un breu diàleg, el Lector ja percep el Consultant i el seu Inconscient organitza llavors el Tarot. Cada ment és un univers amb les seves zones d'ombra i llum, les seves il·lusions i terrors, el seu Déu i la seva Mort. Cada Consultant projecta la seva pròpia organització sobre aquest Tarot únic que és el Tarot de Marsella.

El Consultant s'asseu en un extrem de l'estora. Davant seu, el Lector pren els 22 Arcans Majors o les 78 cartes, provoca un buit interior i barreja a fons les cartes d'una manera dictada per aquest moment precís.

BARREJAR LES CARTES ÉS UNA CREACIÓ ARTÍSTICA I UNA MANERA DE CAPTAR I EXPRESSAR L'ENERGIA DEL MOMENT A TRAVÉS DE LA TROBADA DE DOS ÉSSERS AL COR DE L'UNIVERS, L'ESPAI I EL TEMPS...

A partir d'aquest moment, i fins al final de la Lectura, tot contribuirà a la interpretació i s'hi integrarà: la pluja que cau, la tempesta que trona, el tall de llum sobtat, el gos que borda, la mosca que aterra, la taula que grinyola, el sol que surt, l'objecte que es tomba... El Consultant pot fer una sèrie de gestos inconscients, fer petar els dits dels peus, treure's un anell, gratar-se, sentir de sobte dolor en algun lloc, etc. Es descobrirà que el Consultant porta roba que conté vibracions, records, etc.

TOT ES TRANSFORMA EN UN CERCLE AL VOLTANT DE L'ESTORA DEL TAROT, REUNINT UNA MULTITUD DE FRAGMENTS CAPAÇOS D'IL·LUMINAR LA LECTURA.

Després de barrejar a fons les cartes, el lector les estén, girant-les cap avall sobre l'estora davant del Consultant. Els Arcans formaran una figura que és alhora caòtica, geomètrica o figurativa. Pot sorgir un mandala, un cercle trencat per raigs, un arbre, un animal, un objecte o el retrat d'un ésser humà, etc. Les formes que sorgeixen de les mans del lector poden ser infinites. Es construeix una figura diferent, equivalent en certa mesura a les formes discernibles en els residus de te o els pòsits de cafè, davant de cada Consultant.

Aquestes formes parlen per si mateixes: dues cartes creuades revelen un conflicte. L'aspecte positiu del conflicte és la carta vertical. L'aspecte negatiu és la carta horitzontal. Si la carta horitzontal està a sobre de la vertical, l'aspecte negatiu domina, – per vertical entenem la línia que uneix el Lector i el Consultant, i per horitzontal la línia que els separa... Hi ha semicercles que ajuden o dificulten una carta, espais tancats que s'han d'obrir i camins que finalment s'han de trobar...

El Tarot actua com un Mirall. El Consultant, assegut davant de la forma, instantàniament, inconscientment, dóna "sentit" a tot i distribueix valors. Si la construcció de la figura va començar a prop del cos del Consultant i va acabar a la part més allunyada del lloc on es troba el Lector, el Consultant col·locarà el seu naixement i infància a les primeres cartes (les col·locades a l'estora a prop seu) mentre que el futur i la mort apareixeran a les últimes cartes (les més allunyades)... El Consultant donarà un valor emocional a totes les cartes col·locades a la seva esquerra i un valor intel·lectual a totes les col·locades a la seva dreta...

Llavors es dóna al Consultant una petita figureta humana (dreta o asseguda) tallada en qualsevol material i se li demana que anomeni una carta pertanyent a la figura que acaba de dibuixar i que col·loqui l'estatueta sobre ella. La carta escollida el representarà. És interessant observar en quina direcció el Consultant ha col·locat el símbol que el representa: la seva mirada està dirigida cap al Lector (el futur)? Cap al passat (ell mateix)? Cap a l'esquerra (qüestions emocionals)? Cap a la dreta (dubtes intel·lectuals)? En diagonal? ... Quan una persona col·loca l'estatueta que els representa molt lluny del centre i a prop de les vores de la figura, això revela un complex d'inferioritat. Quan la col·loca a l'última carta posada i d'esquena al lector, revela una por al futur o una mort imminent. Per il·luminar les àrees de lectura, es donarà al Consultant els quatre Asos i se li demanarà que els distribueixi sobre la tirada. L'As de Bastos representa l'àrea de la seva sexualitat i instint. L'As d'Espases, la de les seves certeses, dubtes espirituals i conflictes intel·lectuals. L'As de Copes, els seus problemes sentimentals, la seva necessitat d'afecte – així la zona emocional... L'As d'Ors, la seva activitat física, la seva llar, la seva salut, els seus diners i tot el que fa referència a l'orgasme. Aquest últim pal, complex perquè està a la base dels altres tres, també pot simbolitzar la zona d'il·luminació mental.

Llavors es demana al Consultant que plantegi quatre o més preguntes - el lector decideix quantes - per a les quals ha d'escollir un nombre de cartes - 4 o 5 - dels Arcans Menors i col·locar-les en una pila, al costat o fora de la figura. Abans de ser llegides, aquestes preguntes ja parlaran a través de la posició que el Consultant decideixi donar-los. De fet, si les col·loca horitzontalment, significa que ell mateix està erigint barreres que poden dificultar la possible realització de l'objectiu plantejat per la pregunta. Si les col·loca verticalment, implica una recerca sota un signe positiu. Si les col·loca en creu sobre altres cartes, provoca conflictes, etc. Si planteja les preguntes a la zona de la infància, encara que aquestes es refereixin al futur, demostra que la seva recerca està sustentada per una infància arrelada en la seva memòria. Per molt intel·lectual que sigui una pregunta, si la col·loca a la zona de l'As de Copes, revela una base emocional que demana la seva conscienciació - el Consultant ha d'entendre llavors que són les seves necessitats emocionals les que modifiquen la seva visió del món.

Les línies diagonals revelen la noció de dubte. De vegades l'Espasa invertida és un signe d'agressió cap a la dona. De vegades revela esdeveniments del passat o desitjos criminals que han estat enterrats - l'Inconscient sol estar a la part inferior esquerra...

Un cop aquesta ESTRUCTURA, que conté la proposta del Lector i les respostes del Consultant, ha estat analitzada acuradament, es poden girar les cartes. La primera a ser girada serà la que s'ha escollit per representar l'EGO. Aquest és l'inici d'una Lectura que portarà tant al passat com al present, i finalment, amb mil precaucions, evocarà el futur: "Venint d'on vens, i estant en el que actues, pots, si adoptes una actitud positiva, arribar a això i, si adoptes una actitud negativa, arribar a allò i la situació futura pot esdevenir això o allò...".

Girades, les cartes es barregen, unint els seus símbols dibuixats, els seus colors i els seus números, i el missatge canvia segons la disposició de les cartes.

Explicar el 'llenguatge òptic' del Tarot requeriria un llibre sencer... En l'espai limitat que tenim actualment, donarem només exemples limitats: els de l'ARCÀ XIII i el MAT. En aquestes cartes, dues persones caminen, una mirant al cel i l'altra a terra. Si col·loquem el MAT sobre l'ARCÀ XIII i com una extensió vertical del rectangle, veiem que la figura esquelètica transforma la putrefacció en vida espiritual i que el MAT ve a representar energies recentment revelades i nous ideals. Si el MAT invertit està a dalt, veurem que aquesta "neteja" de l'ARCÀ XIII en el terreny de l'Inconscient o Material porta a un desordre espiritual; la curació s'ha transformat en una crisi negativa, la invasió de material inconscient a la consciència ha polvoritzat l'ego. Si el MAT està sobre l'ARCÀ XIII, amagant-lo completament, i si al primer se li dóna el significat vulgar de "bogeria" i al segon el de "mort", aquest és el signe d'una acció dement aparentment inofensiva que porta una amenaça de mort: desordres socials que podrien portar a l'extermini de la raça humana.

L'ARCÀ XIII invertit dret sobre el MAT implica autodestrucció i la precarietat d'aquesta acció altament idealista.

Si el MAT està horitzontal, amb l'ARCÀ XIII (El MAT romandrà al centre exacte de la carta mirant cap al cel) dret, això indica un CONFLICTE entre l'espiritual i el material. Si el MAT, creuat sobre l'ARCÀ XIII, mira cap avall, això indica un conflicte entre l'idealisme i el materialisme en el camp de la realitat material del passat o de l'Inconscient.

Si el MAT, creuat sobre l'ARCÀ XIII invertit, està mirant al cel, estem en presència d'un conflicte on la dalla blava i vermella i el terra negre li amaguen el cel, és a dir, impedint-li avançar espiritualment, ja sigui perquè destrueixen les seves ambicions, o perquè el camí és tortuós i requereix un treball intens que el MAT no vol emprendre, intentant obtenir a través de la inspiració el que només es podria aconseguir a través de la meditació i l'autocontrol...

Si l'ARCÀ XIII apareix davant del MAT, veiem que l'esquelet està netejant el camí, realitzant un treball fructífer perquè noves energies puguin avançar: anàlisi i síntesi.

Si el MAT està a la dreta del Lector i l'ARCÀ XIII a l'esquerra, ambdós drets, veurem que el MAT avança deixant enrere el Caos i la Destrucció. Si l'ARCÀ XIII està horitzontal sobre el cap del MAT, deixant la resta del cos descobert (l'esquelet mirant cap al terra groc i blau), veiem una profunda transformació mental: la bogeria entra en conflicte obert amb la part animal i sana. El MAT, en aquesta situació, tot i que no pot veure el camí, avança, portant l'angoixa còsmica... Si en la mateixa posició, l'ARCÀ XIII mira cap amunt, observem que el MAT està en rebel·lió contra les forces Divines, amb un fort desig de destrucció universal... Hem escollit dues cartes 'fortes' del Tarot com a exemples, perquè és precisament amb les cartes més 'inquietants' que el futur Lector ha de començar a treballar... LE MAT, ARCÀ XIII, LE DIABLE (El Diable), LA MAISON DIEV (La Casa de Déu), LE PENDU (El Penjat) i LA LUNE (La Lluna): totes cartes que l'estudiant ha de manejar al principi de la seva pràctica com si estigués treballant amb una matèria fosca i densa per aconseguir subtilesa i lluminositat.

Els altres Arcans s'aniran afegint gradualment per construir "frases" de 7, 9, 10 o més cartes...

Aquestes FRASES seran VERSOS que es comunicaran amb altres cartes i finalment, al final de la lectura, crearan un MANDALA, un POEMA, una SIMFONIA, creada per un ARTISTA per a aquest ESPECTADOR ÚNIC que és també la mateixa matèria de l'OBRA.